Les tendes eren de colors molt vistosos; dalt els pals que les aguantaven volaven gallarets i al mig del campament hi havia la tenda reial, la més alta, la més bonica de totes. L’oroneta, de seguida, se’n va enamorar i construí el niu al pal del mig. Les seues companyes, passant i repassant, tot era dir-li: - No el faces allí… Les tendes són de roba… Qualsevol dia un cop de vent les arrabassarà… Però ella, com si res. Volia el seu niu allí, allí, aferrat al pal més alt de la tenda més alta, sota un gallaret groc d’or amb ratlles vermelles, com una flama. Així és que hi va fer el niu, hi va pondre els ous, els va covar i en van nàixer les oronetes més vives que mai hàgeu vist. Ara, que la pobra oroneta no s’hi veia de feina, caçava les mosques i els mosquuits a centenars, a milers, i vinga entaforar-los a les boques de les oronetes, sempre obertes de bat a bat.
Mentre l’oroneta s’afanyava pel menjar dels fills, el rei En Jaume es disposava per avançar cap a València. Va eixir de la tenda amb el casc lluent al cap, la capa de viatge damunt les espatles i a punt per muntar a cavall, quan els servents van començar a desparar la tenda. Però la pobra oroneta, en sentir com sorollava el pal, va endevinar que tot aquell enrenou acabaria amb el seu niu i les seues oronetes. I començà a volar i xisclar… Aleshores, el vol desesperat de l’oroneta va fer que el rei alçara els ulls, i ell, que era rei, sí que se’n va adonar del que passava. - Atureu-vos -va dir als seus servents-. No despareu la tenda.
(extraida de la página web http://www.fev.org/cevcam/oroneta.htm
En español:
Jaime I y la golondrina
El rey Jaime I quería conquistar el reino moro de Valencia. Hacía unos días que el rey había conquistado Burriana y tenía las tiendas montadas cerca del pueblo, en una llanura muy soleada. Aquellos días precisamente, una golondrina llegó con sus compañeras, le gustó el sitio y decidió quedarse.
Las tiendas eran de colores muy vistosos, en medio de todas se alzaba la tienda real, la más alta, la más hermosa de todas.
A la golondrina enseguida le gustó y construyó su nido en el palo central. Sus compañeras, dando vueltas no hacían más que repetirle:
_ No lo hagas ahí… Las tiendas son de tela… Cualquier día un golpe de viento la derribará.
Pero ella como si nada. Quería su nido allí, en el palo más alto de la tienda más alta, bajo un estandarte amarillo de oro con rayas rojas como una llama de fuego. Así que allí construyó su nido, puso los huevos, los incubó y al cabo de un tiempo nacieron las golondrinas más vivas que jamás hayáis visto. La pobre golondrina no tenía un minuto libre: cazaba moscas y mosquitos a centenares, a miles… para alimentar a sus polluelos que estaban continuamente con los picos abiertos de par en par.
Mientras la golondrina se afanaba en alimentar a sus hijos, el rey Jaime se disponía a avanzar hacia Valencia. Salió de la tienda con el casco reluciente en la cabeza, la capa de viaje sobre los hombros y estaba preparado para montar a caballo cuando los sirvientes comenzaron a desmontar la tienda. La pobre golondrina, al oír todo ese jaleo, adivinó que aquello acabaría con su nido y sus polluelos. Comenzó a volar en círculos y a hacer ruido. Todo ese jaleo hizo que el rey levantara los ojos, y él, que era rey, sí que se dio cuenta de lo que pasaba.
_ Parad, les ordenó a sus sirvientes. _ No desmontéis la tienda. Esta golondrina ha hecho su nido en nuestra fe y bajo nuestra bandera, y hasta que no se haya ido con sus hijos, nuestra tienda permanecerá alzada.
La golondrina, que se dio cuenta de lo que pasó, revoloteó alrededor del rey como dándole las gracias y volvió al nido donde los pequeños dormían.
Y cuando el rey fue muy viejo quiso que este hecho quedara escrito en su Crónica para que todo el mundo lo conociera.
Traducción libre del texto de A. Garriga reproducido del libro Veles i vents
Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, 27 de juliol del 1276), rei d’Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). (en llatí; a 30 de març de 1251: Jacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani). És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_I
Fitxer:Stendardo del re d’Aragona.png
Sepulcre de Jaume I el Conqueridor
Jaume I d´Aragó,Santa Maria de Poblet
En morir el rei en Jaume, les seves despulles foren dipositades a la catedral de València, prop de l’altar de Santa Maria. No fou fins dos anys després de la seva mort i un cop sufocada la tercera revolta dels sarraïns valencians que el seu fill i hereu, el rei Pere el Gran, va poder complir els designis testamentaris del seu pare. Així, el maig del 1278, amb grans honors i ornaments, el cos del rei Jaume fou traslladat al monestir de Poblet, on fou soterrat.
La primera sepultura era simple, formada per una urna de pedra del país amb banda de pendent lleugera. Aquesta urna era col·locada sobre mènsules al costat del prebisteri de l’església major de Poblet, tot just enfront d’una altra que contenia les despulles del rei Alfons el Cast. L’epitafi del sepulcre primitiu deia el següent:
« | “Anno Domini M.CC.LXXX.VI (sic)/Vigilia B. Mariae Magdalenae/Illustrissimus ac virtuosissimus/Jacobus Rex Aragonum, Majori/carum, Valentiae, comesque Barcinonae/et Urgelli, et Dominus Montispesulani/accepit habitum Ordinis Cisterciensis/in villa Algecirae, et obiit Valentiae/VI. Kal. augusti. Hic contra/Sarracenos semper praevaluit/et abstulit eis Regna Majoricarum/Valentiae, et Murciae, et regnavit/LXII annis, X mensibus, et XXV/diebus: et translatus est de Civitate/Valentiae ad Monasterium Populeti/ubi sepultus fuit praesentibus Rege/Petro filio suo, ejus uxore Constantia/Regina Aragonum, et Violante/Regina Castellae filia Domini/Regis Jacobi praedicti, et Archiepiscopo/Terraconae, et multis Episcopis, et/Abbatibus, ac Nobilibus viris./Hic aedificavit Monasterium Bonifazani,/et fecit multa bona dicto Monasterio Populeti./Ejus anima requiescat in pace/Amen“. | » |
Postriorment, a partir del 1359, el rei Pere el Cerimoniós féu construir els panteons reials d’alabastre de Beuda sobre dos arcs de pedra entre les dues pilastres del creuer de l’església major de Poblet. El projecte escultòric fou encarregat al mestre Aloi i al mestre Jaume Cascalls. El 1363 el sepulcre estava acabat, però aleshores el rei Pere manà la construcció d’un altre arc sepulcral paral·lel al primer. Així mateix manà al mestre Cascalls que bastís una sepultura per a Jaume I en alabastre i esmaltada de vidre. Posteriorment, el 1371, signà un nou contracte amb el mestre Cascalls en què manava fer dues imatges de pedra del rei Jaume, una amb el rei coronat i l’altra amb el rei vestit de monjo, de manera que les estàtues jacents fossin de la mateixa alçada que les que havia dissenyat per a ell i la seva muller. A més, hi havien d’anar col·locats deu senyals reials esmaltats i daurats. El 1380, el rei Pere manà encara al fuster Bernat Teixidor la construcció d’uns dossers de fusta que s’instal·laren per sobre dels sepulcres reials perquè els protegissin de la pols i els donessin més prestància. Un cop acabada l’obra, les despulles del rei Jaume I foren dipositades al nou sepulcre.
Sepulcro de Jaime I el Conquistador
Jaime I de Aragón,Santa Maria de Poblet ( de Wikipedia en catalán) Traducción mía.
Al morir el rey Jaime, sus restos fuerin depositados en la catedral de València, bajo el altar de Santa Maria. Dos años despues, su hijo y heredero, Pedro el Grande , en mayo de 1278, los hizo conducir al Real Monasterio de Santa María de Poblet (en catalán: Reial Monestir de Santa Maria de Poblet) , el prototipo de abadía cisterciense española. Localizado en la comarca de la Cuenca de Barberá, en el término municipal de Vimbodí i Poblet, en Tarragona (España), el primer cenobio fue impulsado y patrocinado por Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, quien lo entregó a los monjes bernardos de la abadía de Fontfroide en el año 1149.
Fue panteón real de la Corona de Aragón, desde finales del siglo XIV[, hasta la extinción de la casa real de Aragón en el siglo XV.
La primera sepultura era simple, formada per una urna de piedra del país , colocada sobre mensulas al costado del prebisterio de la capilla mayor de Poblet, justo enfrente de otra que contenía los despojos del rey Alfonso el Casto.
El epitafio delsepulcro decía así:
« | "Anno Domini M.CC.LXXX.VI (sic)/Vigilia B. Mariae Magdalenae/Illustrissimus ac virtuosissimus/Jacobus Rex Aragonum, Majori/carum, Valentiae, comesque Barcinonae/et Urgelli, et Dominus Montispesulani/accepit habitum Ordinis Cisterciensis/in villa Algecirae, et obiit Valentiae/VI. Kal. augusti. Hic contra/Sarracenos semper praevaluit/et abstulit eis Regna Majoricarum/Valentiae, et Murciae, et regnavit/LXII annis, X mensibus, et XXV/diebus: et translatus est de Civitate/Valentiae ad Monasterium Populeti/ubi sepultus fuit praesentibus Rege/Petro filio suo, ejus uxore Constantia/Regina Aragonum, et Violante/Regina Castellae filia Domini/Regis Jacobi praedicti, et Archiepiscopo/Terraconae, et multis Episcopis, et/Abbatibus, ac Nobilibus viris./Hic aedificavit Monasterium Bonifazani,/et fecit multa bona dicto Monasterio Populeti./Ejus anima requiescat in pace/Amen". | » |
Postriorment, a partir del 1359, el rey Pedro el Cerimonioso hizo construir el Panteón real de alabastro de Beuda sobre dos arcos de piedra entre las dos pilastras del crucero de la capilla mayor de Poblet.
Saqueo de Santa Maria de Poblet
El 1809, durante la Guerra de la Indenpendencia , el monasterio de Poblet fue saqueado por el ejército napoleónico, pero tras la expulsión de los franceses de Condado de Cataluña, los monjes se reinstaaron en él.
Durante el Triennio Liberal (1820-1823), el monastirio fué atacado: se quemaron los altares, el coro del siglo XVI, el órgano , las sacristias, l'aixovar sagrado, las imagenes y los bancos ; fueron saqueados el palacio del abad Copons y las granjas dependientes del monastirio; las tumbas reales , en cambio, fueron respetadas . El monasterio se salvó de la primera desamortitzación, pero al final del Trienio los bienes del monasterio fueron atacados de nuevo.
Destrucción del sepulcro y profanación de los restos de Jaime I el Conquistador
El 1835 la comunidad de Poblet ( unos 70 monjes) fue exclaustrada y el monasterio quedó abandonado durante muchos años con escasa vigilancia ,por lo que fue saqueado y se destruyeron las tumbas reales buscando tesoros.
Los asaltantes se encarnizaron sobre todo con los despojos de JAime I, que fue adornado con barretina y trabuco y colocados en la puerta haciendo guardia. Tambine las tumbas de Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador y las esposas de estos últimos fueron destrozadas y los restos tirados , pero otros se salvaron, las tumbas fueron abiertas pero los restos quedaron el los sarcófagos.
Sepulcro construído por por Lluís Domènech i Montaner para Jaime I de Aragón en la la catedral de Tarragona , que actualmente se encuentra en el Ajuntamiento de Tarragona
Así quedaron hasta que , dos años más tarde, (1837), finalmente, el gobierno progresista concedió un permiso especial al rector de l'Espluga de Francolí, Antonio Serret, para recoger los restos que quedaban tirados de los reyes catalano-aragoneses y los trasladaron en carro hasta la iglesia de l'Espluga, donde se custodiaron junto con una veintena máss de miembros de las dinastias reinantes de la antigua Corona de Aragón.
El 1841, ante el expolio y saqueo imparable de Poblet, Josep Criviller y Antoni Serret rescataron lo restos que quedaban de Alfonso el Casto y de Fernando de Antequera.
El Ayuntamiento de l'Espluga de Francolí decidió colocar los restos en cajas: los de Jaime el Conquistador fueron depositados en una caja de madera de nogal y el resto de pino.
Ante esta lamentable situación, la ciudad de València fue la 'única en reaccionar e intentó conseguir la custodia de los restos del rey para darle una sepultura digna, hasta que las autoridades catalanas reaccionaron y en 1843 trasladaron los restos de Jaime I a la catedral de Tarragona.
Les restes de Jaume I d'Aragó a la catedral de Tarragona
El sepulcro fue solemnemente inaugurado el 7 de octubre del 1857 con la presencia de un representante de la reina Isabel II de España, que no asistió al acto. Posteriormente, el año 1908, el arquitecto Lluís Domènech i Montaner construyó un nuevo monumento funerario para el rey Conquistador que en la actualidad se conserva en el petio del 'Ajuntamiento de Tarragona.
Reconstrucción del sepulcro y retorno de los restos a Santa Maria de Poblet
Les restos de Jaime I cubiertos con el Pendón de la Conquista de Valencia, en el acto de la vuelta a a Poblet el año 1952
El 1930 començà la restauració en ferm amb el patrocini del Patronat de Poblet, presidit per Eduard Toda i Güell[5], autèntica ànima de la recuperació del monestir. El 1935 van tornar a Poblet les suposades restes mortals del príncep Carles de Viana. El 1940, després de llargues negociacions interrompudes per la Guerra civil, s’hi va reinstal·lar una comunitat de monjos cistercencs, els primers des de feia 105 anys, i el mateix 1940 s’iniciaren les obres de reconstrucció, encarregant-se a Frederic Marès la restauració dels sepulcres reials.
El 1952 la dictadura del general Francisco Franco va patrocinar i finançar el retorn de les despulles del rei Jaume I al monestir en una operació dissenyada per treure’n rèdit polític.
Finalitzada la restauració dels sepulcres reials, s’iniciaren els preparatius per la cerimònia de retorn, en tres fèretres i sis armons d’artilleria. Entre les restes hi havia les de Jaume I molt principalment. El 3 de juny del 1952 un destacament del Regiment d’Infanteria Ebro nº56 va fer vigília de les restes a la catedral de Tarragona, que restaren sota un gran cadafal cobert amb tela de vellut negre. El dia següent es va celebrar una missa de difunts i, finalitzat l’acte, la comitiva sortí de la catedral. El seguici fou pompós i estava format per una companyia de gastadors amb armes a la funerala, seguida pel destacament d’infanteria i un esquadró d’heralds a cavall, tots ells vestits a la manera dels exèrcits de l’antiga Corona d’Aragó; seguien la comitiva una representació de ministres, cardenals, militars, dues centúries del Frente de Juventudes de la Falange i alguns nobles de l’antiga Corona d’Aragó, així com d’altres personalitats locals. El recorregut, amb els tres fèretres i els sis armons presidits per Jaume I, sortí de la catedral amb carros mortuoris i arribà fins a l’Espluga de Francolí. A partir d’allí, s’hi afegí el mateix general Francisco Franco i els fèretres foren portats sobre les espatlles de vuit soldats cadascun, fins arribar al monestir. Les restes del rei Jaume anaven cobertes amb el Penó de la Conquesta i, finalment, el 4 de juny del 1952, foren dipositades a les tombes reials reconstruïdes del monestir de Poblet.
Aquesta operació propagandista de la dictadura militar va atreure l’atenció d’un grup d’estudiants catalanistes encapçalats per Pere Figuera; aquests prepararen un intent de segrest de les despulles del rei abans que fossin traslladades al monestir de Poblet, amb la intenció de traslladar-les al monestir de Sant Miquel de Cuixà, situat a la Catalunya Nord, en territori de l’actual França, i després fer-hi una conferència de premsa denunciant-hi l’intent d’apropiació de la memòria històrica de Catalunya i dels altres Països Catalans per part del franquisme. Tot i això, les discrepàncies internes dins del grup per motius religiosos feren que, finalment, l’operació de segrest fos desestimada. [6]
NOTA:EL MONASTERIO DE POBLET ES PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD ( “a pesar de”).Los de los pobres reyes de Aragón ni se sabe de quien son.Lo que me da una pena como historiadora tremenda.
¡Sit transit gloria mundi¡
Y me acordaba yo de Napoleón, el de Francias, si. ¿Será un acto de apropiación centralista francesa que esté entrerrado en París ?…¿Qué dirán los corsos?. ¿Lo reclamará la isla de Elba ?.
¡Qué cosas hay que leer ¡. ¡Pobre Jaime I¡.¡Menos mal que, a burro muerto, la cebada al rabo¡….
La mòmia de Jaume I i l’anàlisi genètica de les restes reials

Cabeza momificada atribuïda a Jaime I en un daguerrotip de 1856
Joaquim Miret i Sans va donar a conèixer, el 1902, un daguerrotip de l’any 1856, que s’havia fet quan es produí el canvi d’emplaçament dins la catedral de Tarragona, en el qual es reprodueix el suposat cap momificat del monarca. Segons Miret, l’aparent ferida sobre la cella esquerra delataria que es tractava del de Jaume I, ferit per un dard de ballesta durant el setge de València al mateix lloc.
Uns equips d’experts de la Universitat de Granada i la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de la historiadora Mariona Ibars, iniciaren, l’any 1996, l’estudi antropològic i genètic de ‘ADN mitocondrial [7] de les restes atribuïdes al príncep Carles de Viana, i que es conserven al Monestir de Poblet. Les conclusions de l’estudi, presentades el 9 de setembre del 2008 al mateix Monestir de Poblet, han revelat que les restes atribuïdes al príncep en realitat no es corresponen amb el personatge, sinó que són la composició de tres persones diferents[8].
¡Vaya por Dios ¡…Ya ni el Príncipe de Viana ¡…
De l’estudi es desprèn que la classificació de les restes atribuïdes als reis pot ser totalment errònia, atès que quan Antoni Serret les rescatà estaven totalment barrejades. [9] ..
¡La verdad es que tampoco los faraones egipcios están muy bien conservados. No hay que echar la culpa a nadie de por aquí solamente ¡
La recomposició dels tres cossos es fonamentà en el coneixement històric de l’època, donant lloc a una classificació que sembla que és totalment arbitrària.
La resta, un total de 28 cranis i 32 fèmurs, fou dipositada en sis arquetes. De fet, al sepulcre del rei Jaume I es dipositaren dos cranis, un amb gran traumatisme cranial i l’altre amb una ferida a la cella que podria ser d’un dard. Fins ara, però, no s’ha fet cap estudi de les restes reials.
Bueno: Se conoce que el rey Jaime I pudo tener dos cráneos:Uno puesto y otro de repuesto , pa porsi… (¡Igual ma dan el Nobel por esto¡), aunque no sería el único:Algún dia os hablaré de los dos cráneos de Jesucristo…Si. DOS.
Davant d’aquesta incertesa, el mateix equip demanarà estudiar les restes de Jaume I.
L’abat del monestir, Josep Alegre i Vilas[10], ha deixat en mans del Patronat del Monestir de Poblet, format pels governs d’Aragó, Catalunya, València i Balears, i el monestir mateix, l’aprovació definitiva de l’estudi. Si finalment se n’obté l’aprovació, caldrà trobar un finançador privat, ja que els 60.000 euros per a l’estudi del príncep de Viana han estat aportats per l’Obra Social de Caixa Penedès.
———-
Una vez leído lo leído de lo que ha pasado con el mayor conquistador de la historia de España ( con perdón, que ya no se si decirlo es pecado y es aragonés o catalán o lo que sea ),siempre recuerdo que yo siempre digo a mis hijos : que cuando me muera que me quemen. No quiero , si es posible , que mi cráneo sirva de copa a los caníbales.
¡Qué pena penita pena de todo ¡
Carpe Diem
Archivado en: ACTUALIDAD, ARTÍCULOS, General
Trackback Uri
Últimos comentarios